Enginyer agrònom i llicenciat en Ciència i Tecnologia dels Aliments, Eduardo Cotillas dirigeix des de 2019 el departament de R+D+i de la Federación Española de Alimentos y Bebidas (FIAB). També està al capdavant de la Secretaría General de la Plataforma Tecnológica Food for Life-Spain (PTF4LS), que facilita la col·laboració entre empreses, centres tecnològics i de recerca, administració i finançadors per a generar projectes que permetin a la indústria agroalimentària situar-se a l’avantguarda de la innovació aplicada en els productes i processos. En aquesta entrevista, Eduardo Cotillas detalla els aspectes més destacats de la col·laboració entre FIAB i Alimentaria FoodTech, centrats en l’impuls a la innovació.

En què consisteix, a grans trets, la col·laboració entre FIAB i Alimentaria FoodTech?
Està enfocada a la dinamització del sector de la indústria d’alimentació i begudes. A través de l’activitat interna de la FIAB i de la plataforma Food for Life-Spain s’ha ofert l’oportunitat de participar en Alimentaria FoodTech als diferents grups de treball de la plataforma. També s’ha fet promoció de la fira en esdeveniments i jornades en tota Espanya en els últims mesos, i proporcionarem contingut a sessions que es desenvoluparan durant la celebració.

Quina és la resposta que està tenint el sector respecte a participar en la pròxima edició d’Alimentaria FoodTech?
Tant el sector d’alimentació i begudes com els seus proveïdors d’equipament i tecnologia estan desitjant participar en la fira. En concret, els proveïdors tecnològics de la indústria alimentària volen tenir un rol més actiu com a expositors o amb diferents propostes tecnològiques.

Quin paper té FIAB en l’organització dels Premis FoodTech?
És doble, fent costat a tots els nivells els premis Innova i Emprende. A través del comitè científic d’Alimentaria FoodTech, en el qual FIAB assessora permanentment, es decideixen les bases dels premis i es promocionen els mateixos.
Sobretot, FIAB té un rol molt dinàmic i actiu a l’hora de dinamitzar a les diferents startups que tenen especial focus dins de la pròxima edició dels premis Emprende, des de la presidència del jurat. Es tracta d’un punt de trobada fantàstic perquè aquestes empreses tecnològiques emergents donin a conèixer les seves propostes al sector, és un nou aparador molt interessant per a totes elles. Destaco la qualitat de les startups participants, que són veteranes en altres fòrums d’emprenedoria i que ja han mostrat la seva solvència tant tecnològica com de negoci.

Per què participar en el saló resulta interessant per a les principals empreses i entitats de referència del sector foodtech?
Serà un punt de trobada de tota mena d’actors: oferta tecnològica de les empreses de processament, embalatge, ingredients… també de la pròpia indústria alimentària, que són els potencials clients d’aquestes empreses d’equips i serveis. Així mateix, hi haurà una oferta molt àmplia de startups, universitats i centres tecnològics i de recerca que formen part de l’ecosistema, actors rellevants en el binomi tecnologia-recerca.

Si bé fa ja cinc anys que no se celebra, és una fira molt consolidada i demandada a Espanya i tota Europa. Les tendències en tecnologia cada vegada van més de pressa, i el saló constitueix una ocasió immillorable per a conèixer les més recents.

La innovació és un pilar principal d’ Alimentaria FoodTech. Quines seran les principals tendències a mostrar-se en la fira, com a reflex del que estan desenvolupant els centres de recerca i està demanant el mercat?
Crec que, d’una banda, hi haurà oferta en tecnologies cada vegada més digitals, robotitzades i automatitzades d’embalatge i els propis processos de la indústria d’alimentació i begudes. El salt a tota la digitalització real.
Un altre driver interessant serà la sostenibilitat: solucions tecnològiques que tinguin en compte menor utilització de materials, amb sistemes avançats tecnològicament i processos més sostenibles quant a la utilització de recursos, minimitzant desaprofitaments també industrials.
També serà tendència l’aplicació de tecnologies o projectes de recerca al mercat: la velocitat amb la qual s’implementen les solucions ja comercials.
En definitiva, les grans tendències seran el digital, sostenible i, tot plegat, d’implantació ràpida.

Com pot la plataforma tecnològica Food for Life-Spain ajudar a la indústria especialitzada en tecnologia per a la producció d’alimentació i begudes?
A diversos nivells: en el curt termini, a través dels grups de treball i on es fa una cassació d’oferta i demanda tecnològica de les indústries d’alimentació i begudes i la indústria d’equips. D’altra banda, a través de la compartició de talent entre els diferents socis (empreses de la indústria d’alimentació i begudes, proveïdors tecnològics, centres tecnològics i de recerca…) Així mateix, formant una relació de confiança a llarg termini, gràcies a ser partners. Destaco la qualitat dels gairebé 170 socis, amb capacitats tecnològiques per a abordar innovacions molt elevada en tots els entorns geogràfics, a nivell global. D’aquesta manera, generem una potent xarxa de networking entre els propis socis, indústria d’alimentació i proveïdors de solucions tecnològiques. Això porta a desenvolupar més projectes i estar més a l’avantguarda de la innovació.

Com valora l’actual moment de les startups del sector foodtech a Espanya? I, en concret, de les quals se centren en oferir solucions que poden ser útils per als professionals que acudeixin a Alimentaria FoodTech?
El sistema de startups viu un moment molt interessant: tendeix a l’estabilització en número, però són moltes les que estan oferint solucions a la indústria d’alimentació i begudes amb una qualitat molt elevada en l’àmbit tecnològic, sense res a envejar a startups de la resta d’Europa. S’està creant un brou de cultiu en finançament en les primeres fases molt molt destacable.
A més, aquestes empreses emergents no sols són espanyoles, hi ha un focus d’atracció de talent de fora que tenen interès a basar-se en Espanya per diferents motius: accés a tecnologia i a un mercat relativament important, i perquè hi ha un ecosistema de startups previ ben consolidat.

Hi ha diverses tecnologies: temes digitals (blockchain, comercialització i procesament de dades), solucions de seguretat alimentària (embalatge, colorimetries, garantir la seguretat alimentària al consumidor) i totes les noves matrius alimentàries que venen: alternatives proteiques a proteïnes més clàssiques, intentant conservar l’equilibri entre les tradicionals, d’origen animal, i noves fonts de proteïnes. Aquest fenomen es coneix com a equilibri proteic.